Veniu a mi. La Passió de Llinars neix fruit de la inquietud artística d'un membre del grup Till-Tall, la Reyes Barragán, que desitjava posar en escena d'una Passió diferent, més viva, més propera a la gent, més humana i allunyada de les Passions existents a Catalunya.

Per aquest motiu sorgeix la necessitat de crear un text completament nou, així doncs, l'any 1995 Reyes Barragán i Carles Muñoz fan un primer esborrany de l'obra després dur a terme una feina de documentació i de buidatge dels quatre evangelis.

Aquesta primera versió no era gaire diferent a les altres Passions, sobretot pel que feia al nombre de personatges i a determinats efectes escenogràfics. Per això es decideix de presentar l'obra a uns experts i es porta l'Aula de Lletres de Barcelona, que redacta un informe i dóna uns consells per a millorar el text.

L'obra roman aturada durant tres anys fins que el 1998 la Reyes Barragán decideix de recuperar-la i, tenint present el desig original, la transforma reduint personatges, incorporant els narradors, eliminant decorats... per convertir-la en el que és actualment.

El mes de setembre de 1999 es posa en marxa el projecte. Es reparteixen el papers entre els membres del grup i, per tal de fer participar el poble de Llinars, es cerquen persones amb ganes de participar-hi. La Setmana Santa de l’any 2000, amb motiu del jubileu, s’estrena VENIU A MI. LA PASSIÓ DE LLINARS DEL VALLÈS.

Ja han passat moltes edicions de la Passió de Llinars i s’ha continuant representant fins a l’actualitat amb un èxit de públic considerable i amb força presència en els mitjans de comunicació. Diversos problemes d’organització no van permetre que es duguessin a terme les representacions el 2007 i 2008, però el 2009, amb el repartiment renovat, la il·lusió, les ganes i l’esforç de molta gent es va tornar a posar en marxa Veniu a mi, la Passió de Llinars.

Tots el que estimem la Passió de Llinars i formem part del seu conjunt humà volem que Veniu a mi sigui coneguda arreu, com ho són les altres Passions de Catalunya; per aquest motiu el 2005 i el 2007 Veniu a mi va participar en la Trobada de Passions dels Països Catalans i en la Trobada de Passions Europees, ambdues celebrades a Esparreguera. Creiem que la nostra Passió té prou qualitat com per consolidar-se com una de les més originals de Catalunya i el nostre desig és que se la identifiquin com La Passió del Vallès Oriental

PER QUÈ LA PASSIÓ DE LLINARS ÉS DIFERENT?

Aquesta no és una passió que es pugui comparar amb cap de les que es representen al llarg de la nostra geografia. Aquest text aconsegueix, gràcies a un llenguatge fresc i actual, un apropament entre el públic i els actors que permet descobrir de nou el missatge original de Jesús. Té, doncs, un aire de primer anunci cristià que li proporciona novetat i actualitat.

L'obra presenta la història des d'un punt de vista femení. Les dones, especialment Maria i Maria Magdalena, prenen un major protagonisme, la qual cosa fa descobrir en aquest drama, tants cops representat, noves dimensions de tendresa i humanitat.

En aquesta Passió la força dramàtica de la paraula fa oblidar la necessitat d'efectes especials aparatosos i de grans decorats. Amb un escenari gairebé buit, la força de l'obra se centra en el text, la interpretació dels actors, la música i la il·luminació.

Un altre tret característic de la Passió de Llinars és el tractament cinematogràfic de la història, que s'explica mitjançant uns narradors i utilitzant, entre d'altres, la tècnica del flash-back.

Tots aquest elements propicien que el públic se senti implicat en l'obra ja des de les primeres escenes i fan que la història de Jesús sigui a l'abast de tothom, creients i no creients. Cal afegir que l'espectacle té una durada aproximada de 2 hores i 40 minuts, aspecte que també l'allunya de les altres passions, totes molt més llargues.

En un marc sociopolític global com l’actual, en què les religions del món són presents als diaris cada dia, massa sovint lligades a guerres i violència, un missatge de pau i amor com el que transmet l’obra és vigent i necessari. Una aproximació particular als darrers dies de la vida de Jesús com la de Veniu a mi, pot donar un missatge d’esperança en dies com aquests.